Vetlles en un veïnat de Dikanka

Al mas de l’abellaire Pankó el Roig, a la Ucraïna rural de mitjans del segle xix, cada nit es reuneixen personatges d’allò més pintorescs per compartir històries meravelloses que els han ocorregut a ells o als seus avantpassats. Són narracions explicades a la vora del foc, en què els protagonistes (cosacs, pagesos, religiosos o comerciants) se les han d’heure amb bruixes, dimonis, fades, esperits malignes i tota mena de personatges fantàstics. És un món boirós, on els fets i les llegendes encara són una sola cosa.

Vetlles en un veïnat de Dikanka és l’obra amb què Nikolai Gógol va revolucionar la literatura russa. Hi barreja els records de la seva infància amb traces d’un vivíssim folklore ucraïnès per confegir una colla de relats que transiten entre la màgia i el realisme social, però narrats amb molt sentit de l’humor. L’exaltació mística de la naturalesa i la fascinació pels mites populars contrasta amb els petits drames humans que s’hi desenvolupen, cosa que permet a Gógol tocar el moll de l’os de la psicologia humana.