Monòleg del perdó

—Una actriu real agafa un text que existeix realment, un text d’un autor d’ara, per veure què es pot fer en un teatre... el text es va desintegrant i com més es desintegra més va agafant la forma d’històries reals, la història d’una pistolera històrica de l’oest americà, la història d’una protagonista fictiva d’un conte imaginat, un dels d’Andersen, de manera que es disputen l’escenari una dona històrica, una nena de rondalla i una actriu d’ara que mira de sortir-se’n. Treballem doncs amb el món de la ficció? o amb el de la realitat? —Sí, sense cap dubte!