Roderic Mestres no és ningú. Si fos algú, hauria escrit molt, probablement massa, i tindria la vida guardada en calaixos. Hauria publicat mil paperots mal repartits per publicacions fotocopiades, i no s’avergonyiria de res, o de quasi res. Tocaria en alguna banda de punk rock de la qual ningú hauria sentit a parlar i creuria a ulls clucs en els extraterrestres. Les drogues no li haurien deixat seqüeles remarcables. Mentre el món explota seria el seu primer intent de destruir la indústria editorial.